diumenge, 23 de març del 2014

SITGES


El dissabte sense haver-ho planejat, ni pensat, hem vaig trobat a SITGES, va ser una decisió d'última hora, ja que aquest any no tenia intenció d'anar i per ser que no tenia intenció, em sembla que és l'any que més he comprat.
El que més il·lusió em va fer va ser trobar-me amb una amiga que feia temps que no veia.
El pitjor la gent, no vaig veure tots els stands ja que sobre les 12:30 va començar a sortir gent de sota els bolets i no es podia ni caminar, així que vaig decidit retirar-me. Més que res perquè l'Anna ja no podia més.   :  )

El sábado sin comerlo ni beberlo me encontré en SITGES, fue una decisión de última hora, ya que este año no tenía intención de ir y para ser que no tenía intención, me parece que es el año que más he comprado.
Lo que más ilusión me hizo fue encontrarme con una amiga que hacía tiempo que no veía.
Lo peor la gente, no vi todos los stands, ya que sobre las 12:30 empezó a salir gente de debajo las setas y no se podía ni andar así que he decidí retirarme.












Compres












La de temps que portava jo darrere d'aquestes tanques. I que em diueu de les imatges de NANUK!!!
La de tiempo que llevaba yo detrás de estos cierres. Y que me decís de los dibujos de NANUK!!!


dilluns, 10 de març del 2014

ATURADA PRODUCTIVA

Fa dies que no publico res, però es que tinc una mandra que no hi ha manera de treure-me-la de sobre, arriba a la nit i comença un esprint, dutxa, fer sopars, contar contes, endreçar la casa i vida marital. La veritat es que estic en “modo” hibernació total, espero que no duri gaire perquè tinc deu mil coses a mig acabar que no acaben de veure el seu moment i un munt de projecte per començar .... A veure si amb la PRIMAVERA canvio el xip i em trec la mandra de sobre.

Hace días que no publico nada, pero es que tengo una pereza que no hay manera de quitármela de encima, llega la noche y empieza un sprint, ducha, cenas, contar cuentos, ordenar la casa y vida marital. La verdad es que estoy en "modo" hibernación total, espero que no dure mucho porque tengo diez mil cosas a medio terminar que no acaban de ver su momento y un montón de proyecto para empezar .... A ver si con la PRIMAVERA cambio el chip y me saco la pereza de encima.


La foto es de l'any passat de la nevada de febrer, reflecteix una mica el meu estat d'ànim, amb ganes de fer coses i sortir d'aquesta somnolència, però sense saber quan.