diumenge, 28 d’agost del 2022

LLÚDRIGA NUNU

Aquest any com ja va sent una tradició per les vacances faig un amigurumi, normalment sempre en faig algun de la PICA PAU, ja que m'encanten i tenen sempre poques peces per a cosir, que realment és el que sempre em fa més mandra de fer, però aquesta vegada ens vam enamorar de la llúdriga que surt al llibre de Khuc Cay "Amigurumi de la infancia" i que ens venia al pél amb la temàtica del mes d'Agost de la subscripció del kit de cardattack de Kimidori shop.

Este año, como ya va siendo una tradición en las vacaciones hago un amigurumi, normalmente siempre escojo uno de PICA PAU, ya que siempre son pocas piezas para coser, que realmente es la parte que siempre me da más pereza, pero esta vez nos enamoramos perdidamente de la nutria que sale en el libro de Khuc Cay "Amigurumi de la infancia" y que nos venía al pelo con la temática del mes de Agosto de la suscripción del kit de cardattack de Kimidori shop.





6 comentaris:

  1. No me extraña que os enamorarais de ella! Es preciosa! Además, se la ve tan feliz ahí, sobre la roca...
    Un beso!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fue amor a primera vista ... ahora ya esta en la leonera.
      Un Beso!!!!

      Elimina
  2. ¡Qué monada de nutria, por favor! La verdad es que le va que ni pintado al kit de Kimidori. Tengo que confesar que yo también soy muy fan de Pica Pau, y por lo mismo que tú (odio con toda mi alma tener que coser las piezas, así que me gustan especialmente aquellos patrones en que menos tenga que hacerlo) pero en este caso ha merecido la pena tu "infidelidad". ¡Buen fin de semana, Palmi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja me encanta saber que no soy la única que le da pereza coser piececitas de amigurumis ... con lo bien que quedan todos de una pieza, que luego siempre se descuadra algo a la hora de coserlos ... en fin el año que viene ya volveré a ser fiel ; )
      Un abrazo

      Elimina
  3. Què bonica és! Se la veu molt feliç al costat del riu, es nota que li va agradar el passeig. Us va costar molt convèncer-la de tornar a casa? ;-)
    Teniu una tradició estiuenca molt xula, així la calor s'aguanta millor.
    Besets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje es vam remullar i tot ... la veritat és que varem trobar el lloc ideal per a fotografiar-la en el seu ambient.
      Ara ja la tenim a la "lleonera" amb la resta d'amigurumis fent tribu
      :)
      Ara ja puc pensar en fer alguna cosa per al Tardor ... tot i que la calor no vol acabar de marxar.
      Un Petó!!!!!!

      Elimina