dimarts, 31 de març del 2020

QUEDA'T A CASA

I amb aquests lema i sense ganes de treure la màquina de cosir, aquests dies he intentat fer una mica de lloc a l'armari de la costura, per a treure del terra les bosses de robes i entaforar-les a l'armari i poder teletreballar una mica amb tot més recollit.
Així que un cop rentades i guardades les robes a l'armari, he trobat mil bossetes amb labors, algunes a mig fer i d'altres sense saber que volia fer, així que aquests dies he estat acabant algunes, d'altres le he posat al "Calaix del Doraemon", tal i com l'anomena "Alhana" (al meu armari màgic, ja que de tant en tant trobo relíquies, que no sabia ni que tenia).
Estic cosint una Vella Quaresma que vaig comprar a la Fira de Sitges, fa un quants anys a MONPETITINDI
He acabat un pitet que vaig començar fa uns 9 anys i que va a conjunt amb una tovallola.
I un coixí d'agulles a punt líneal ... i estic intentant esbrinar que volia fer en uns agafador.

Y con este lema y sin ganas de sacar la máquina de coser, estos días he intentado hacer un poco de sitio en el armario de la costura, para sacar las bolsas del suelo de telas y intentar recolocarlas en el armario y poder teletrabajar un poco con todo más recogido.
Así que una vez lavadas, rehubicadas y puestas en el armario, he encontrado mil bolsitas con labores, algunas a medio hacer y otras sin saber que quería hacer, así que estos días he estado acabando algunas, el resto las he puesto en el "Cajón de Doraemon" tal y como lo llama "Alhana" (a mi armario encantando, ya que de tanto en tanto me encuentro reliquias, que ni sabia que tenia).
Estoy cosiendo la "Vella Quaresma" que compre en la Feria de Sitges, hace unos cuantos años a MONPETITINDI
He acabado un babero que empece hace 9 años y que va a conjunto con una toalla.
Y un acerico a punto lineal ... y estoy intentado averiguar que quería coser en un agarrador de cocina.






2 comentaris:

  1. És que aquell armari és com la butxaca del Doraemon: mai saps el que hi podràs trobar! El pitet és preciós, no sabia que tenia una tovallola a conjunt i em té fascinada. El coixinet també és una moneria, és un goig les coses tan boniques que fas a partir d'un motiu tan petit. Ara a pensar en nous reptes! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja!!! Aquest armari és un perill, ja que hi ha de tot i tot per acabar ... així no hi ha manera d'avançar en res, ni de tenir cap ordre.
      La tovallola, per sort, si que la vaig acabar a temps i està estrenada i tot, però el pitet és va quedar en l'oblid dins d'alguna bossa, i d'un altre i d'un altre, ja veus quin mega ordre que tinc.
      I el coixinet, va ser una sèrie que vaig fer un Nadal per a regalar i aquest va quedar perdut.
      Ara hem fa por obrir una altra bossa que he trobat ... no vull ni pensar que hi ha a dins.
      Jajaja ... aquesta la deixo per al proper confinament.
      Un Petonas!!!!

      Elimina